Opinió: WEEDKILLER, el nou àlbum de l'Ashnikko.

"WEEDKILLER" és l'esperat àlbum debut de l'artista americana Ashnikko estrenat el 25 d'agost. Després de tenir diversos èxits virals promocionats a la plataforma TikTok com la cançó "Slumber Party" o "Daisy", va treure l'àlbum "Demidevil" l'any 2021, però fins aleshores no va tornar a estar activa en el món de la música fins a l'anunci del seu nou àlbum a principis d'any conjuntament amb el primer senzill d'aquest "You Make Me Sick!", una producció molt atrevida per la seva part a l'utilitzar tècniques vocals semblants al metal, mentre que l'àlbum està classificat com a pop. De fet, ella sempre ha fet cançons força punxants i directes.

Les cinc cançons prèvies al llançament de l'àlbum han generat molt bones reaccions dels fans. Personalment, coincidia amb la majoria de les crítiques positives, però no s'acabava de definir la direcció de l'àlbum. Una vegada escoltat sencer puc afirmar que sí que es nota la connexió entre cançons i sobretot el desenvolupament entre elles, que respecten en tot moment el concepte general.

Si hagués de definir aquest treball amb una frase, diria que ens trobem amb l'Ashnikko en el seu estat més pur, seguint el concepte apocalíptic futurístic de ciència-ficció creat per ella a la perfecció. La producció de les cançons és excel·lent, i les lletres són matrícula d'honor. Les cançons surten i es diferencien del producte genèric d'avui dia, sobretot vist en el pop, fent que aquest àlbum es pogués considerar un àlbum més aviat del gènere alternatiu. 

Aquest àlbum creix a mesura que les cançons avancen. Al principi espanta la poca precisió en l'ordre de les cançons, però a partir de la sisena cançó tot segueix un ritme perfecte. Personalment, hauria col·locat la cinquena (potser la quarta cançó també) en una posició de l'àlbum diferent. Però no crec que sigui un problema massa gran, com si ho va ser amb l'últim àlbum de la Kim Petras, ja que tot i ser un àlbum perfecte, l'ordre de les cançons pot arribar a arruïnar tot un treball. Per sort, aquí no es dona el cas.

Portada de l'àlbum "Weedkiller"

També és important parlar del concepte: l'herbicida. "Weedkiller" és el producte que tracta d'eliminar les males herbes, cremant-ho tot al seu pas. Podem veure a la portada a l'artista dins d'un ou, com si ella estigués desenvolupant-se abans de néixer, però ha passat alguna cosa que l'ha fet sortir de l'ou i parar el seu desenvolupant, eliminant tot el món del seu voltant. D'altra banda, veiem que en portades alternatives surt ella dins el robot suposadament dolent. Això em fa pensar que realment vol expressar una metàfora, ja que identifica aquells robots destructors de mons com a un herbicida. Recomano el videoclip "Worms", on podeu veure aquests robots dels quals parlo creats per ella.

Des que aquest àlbum va ser anunciat, he estat pendent d'ell perquè tenia moltes possibilitats d'entrar al Top 3 millors àlbums de l'any. Una vegada escoltat crec que podria arribar a tenir una posició entre el Top 3, però faltaria esperar que s'acabi l'any, ja que encara queden un munt de produccions per ser estrenades, però cal dir que el concepte artístic i visual de tot plegat, la qualitat i l'originalitat de l'àlbum el fan ser molt diferent dels llançaments a què estem acostumats dia rere dia.

Recomano aquest àlbum a totes aquelles persones que els hi agradi escoltar música nova en anglès i descobrir artistes amb treballs de qualitat. Crec que seria un xic agosarat posar nota a un treball de gairebé dos anys havent tingut solament un dia per analitzar-lo, però té un excel·lent. En cap cas ha estat una decepció (com resulta ser moltes vegades), ha estat una sorpresa agradable. Em guardo aquest àlbum per escoltar-lo sovint. Crec que ha estat una feina molt ben feta.